Frases cèlebres (o no)

Ordenades alfabèticament per l'autor

Allò necessari per al triomf del mal, és que els homes de bé no facin res.
BURKE, EDMUND

Les grans ànimes sempre s’han trobat amb una oposició violenta de les ments mediocres.
EINSTEIN, ALBERT

Darrere d'una gran diversitat s'amaga un procés d'homogeneïtzació implacable [...]. El que no han aconseguit els règims feixistes, ho ha implantat sense apenes resistència la societat de consum.
PASOLINI, PIER PAOLO

Aquesta frase m'encanta per la seva vigència; és el què està passant amb la globalització i també amb les migracions massives. Cada cop es van esborrant més les particularitats i les idiosincràsies de cada lloc, i anem cap a un món d'éssers uniformes amb una sola cosa en comú: la capacitat de consumir. La "multiculturalitat" i el "mestissatge" al meu entendre, són meres falàcies, paraules buides que estan de moda. Són mots que ens han fet creure que cal defensar perquè interessa als nostres països l'arribada massiva d'immigrants per qüestions econòmiques, quan en realitat el que caldria fer és combatre la pobresa de llurs països d'origen amb armes realment eficaces perquè aquelles persones no haguéssin d'abandonar llurs famílies i llars. L'arribada de tanta gent de fora -i la influència aclaparadora dels mitjans de comunicació- , segons diuen, "ens enriqueix", i això és cert; però només ens enriqueix als qui tenim prou assumida i coneixem perfectament la nostra cultura, i la "exercim"; a la gent que no ha arribat a conèixer la cultura autòctona de la seva pròpia terra -que a Catalunya n'hi ha moltíssima i cada cop més-, l'allau de cultura forània no li suposa precisament un enriquiment, sinó una SUBSTITUCIÓ cultural; la cultura forta -la de fora- es superposa a la feble -la de dins-.
Per altra banda, la societat de consum està provocant una homogeneïtzació dels gustos de les persones, de les idees, dels comportaments, dels productes que consumim, etc. La persona que no s'adapta a alguna de les tendències predominants es considera un "bitxo raro". Cada cop ens fa vergonya fer més coses. Cada cop s'elaboren menys talles de roba. Cada cop es fan les vivendes amb materials de pitjor qualitat. Cada cop desapareixen més oficis. Cada cop es poden estudiar menys carreres de lletres. Cada cop es cultiven menys varietats de verdures - si a principis del segle XX a Catalunya podíem trobar més de cent tipus diferents de tomàquets, avui dia amb prou feines en trobem més de quatre, a més, durs com una pedra i sense cap gust-... La gent que estem ficats al món de l'associacionisme, el món coral, el món de la cultura tradicional, etc. ja estem acostumats a ser una minoria i a que la gran massa de gent ni tan sols hagi sentit a parlar mai de la nostra existència. Tot plegat esdevé un panorama bastant desolador i que ens hauria de fer no ja reflexionar, sinó actuar.

Les persones sàvies sempre s'han d'adaptar a les ignorants.

Quan dues persones volen comunicar-se, si una d'elles sap parlar dos idiomes i l'altra només en coneix un, sempre la primera s'adaptarà a la segona i li parlarà en l'idioma que aquesta coneix. Si una persona culta vol veure un programa de televisió interessant i una altra d'inculta vol veure un programa de teledeixalla, sempre s'acabarà veient la teledeixalla si no es vol crear un conflicte. Quan dues persones opten a un lloc de direcció, els subordinats solen preferir el candidat menys apte però més simpàtic. A Espanya a més, les persones sense estudis ni cultura sovint guanyen més diners que les que tenen estudis universitaris. Aquests fets poden donar-nos la sensació molt sovint de que el coneixement no porta enlloc.

Les tradicions grates sempre es mantindran.

Avui dia estem en una època en la qual -suposo que des dels moviments contraculturals dels anys seixanta- hem trencat radicalment amb les tradicions de sempre. Tot i que no les hem fet desaparèixer, ens les fem a la nostra mida, segons la nostra comoditat. Així doncs, les tradicions agradables i divertides, com són les que tenen a veure amb festes (ex. la Patum de Berga, les festes majors, Sant Joan...), les culinàries (les coques, la mona, els torrons, el dijous gras), etc. avui dia són les que més es mantenen, mentre que les més incòmodes, que impliquen un esforç, una acció desagradable o un sacrifici (com la Quaresma, les penitències, el recolliment i oracions de la Setmana Santa) es deixen majoritàriament de banda.